Entrevista publicada a la "Sala de Premsa" del web de COSSETÀNIA.

Celdoni Fonoll: "Sóc un franctirador, que va fent i que no para"

01/12/2010 - 23:00 - Cossetània

- Per què vas decidir dedicar-te a fer versos sobre la natura?

No va ser decisió d'un dia. Encara no sé com -mai no sabem com ni perquè ens vénen les dèries-, a la tardor del 1998 vaig començar de fer versos d'ocells. L'any 2000 Lynx Edicions em va publicar el primer llibre, Veus d'ocells, del qual ara se'n farà la cinquena edició, vaig veure que el llibre era ben acceptat i em vaig anar engrescant a fer versos sobre la natura. Després dels ocells van venir les herbes, els bolets, els arbres, els mamífers i ara les bèsties i bestioles. He versificat, fins avui, 556 espècies entre animals i plantes. Tot ha vingut una mica rodat i ha anat creixent com una petita allau però, d'entrada, no m'havia proposat pas res.
 
- Com ho fas per lligar poesia i informació científica?

Primer de tot he de dir, encara que la pregunta no vagi exactament per aquí, que jo no faig poesia científica ni crec que n'hagi de fer, faig versos i prou. Ara, tot el que científicament dic de les espècies en els versos, va a missa, que es diu popularment. Després, a l'annex del llibre, el científic de torn fa la descripció de les espècies versificades.
 
- Dius que t’agradaria que llibres com el Bèsties i bestioles arribessin a tothom però sobretot a les escoles. Què creus que se’n pot aprendre?

Crec que pot ser una bona eina per a mestres i educadors. A més dels versos -que en són la part principal- hi ha imatges, informació científica, popular, literària i també partitures de cançons. Alguns mestres m'han comentat que el fan servir i que els va prou bé.
 
- La poesia és una bona eina per difondre coneixements i un vocabulari que es perd?

Joan Fuster va dir: "El poeta viu immers dins la llengua i, en certa forma, n'és la consciència. El poeta crea amb l'idioma."
Jo, més que poeta, em considero versaire. Faig poesia, diguem, popular i tinc una gran cura del llenguatge. La llengua que faig servir és la que he mamat dels pares i dels avis, pagesos de la Catalunya central -Segarra, Anoia-, l'única cosa que he fet és endreçar una mica aquesta llengua que he heretat. És clar, però, que conec bé i he treballat, musicant-la i dient-la, la poesia catalana de tots els temps des dels trobadors medievals fins a poetes de finals del segle XX. Una mostra d'això és l'antologia que vaig publicar l'any 1986: Nou segles de poesia als Països Catalans, un totxo de més de cinc-centes pàgines, amb 447 poemes i 100 partitures de cançons.
A part de l’escola i de les publicacions especialitzades, la literatura i els mitjans de comunicació poden ser un bon instrument per difondre coneixements i sensibilitzar sobre la natura, que és del que parlem ara. L’espai “El medi ambient” de TV3, dirigit per l’incansable científic Xavier Duran, o la sucosa, sàvia i poètica pàgina “Històries naturals”, del biòleg i escriptor Martí Domínguez al setmanari El Temps —Domínguez és, també, director  de la important revista científica Mètode, feta a València—, en són bons exemples. I amb els meus llibres naturalístics crec, modestíssimament, que també puc contribuir a fer conèixer i estimar els animals i les plantes, la llengua i la terra.
Si hi ha vocabulari que es perd i la llengua s’empobreix i es fa malbé, és perquè polítics, guionistes, traductors, locutors, presentadors, actors, actrius, directors, mestres, gent que mana als mitjans de comunicació, i tutti quanti —sempre amb les altíssimes excepcions de rigor, cal dir-ho!— no fan gaire res perquè no passi això. Sóc partidari d’una llengua viva però sana, tal com deia Pere Calders. Hi ha massa professionals de la llengua catalana que són analfabets lingüístics. La desídia ens ofega la llengua. No puc deixar de pensar en l’enyorat Joan Solà quan dic tot això.
 
- Tens constància d’algun altre autor de la vora o de fora de Catalunya que faci aquest mateix tipus de poesia, que combini versos i natura?

No, si tenim en compte la quantitat d’espècies versificades i els llibres publicats. I pel que em diuen persones com Joaquim Maluquer Sostres i Jordi Sargatal, eminents ornitòlegs i naturalistes, ells tampoc no en coneixen cap altre ni d’aquí ni de fora. Però això no té pas gaire importància. Sóc un franctirador, sempre ho he estat, que va fent i que no para.
 
- En les presentacions dels teus llibres sempre hi inclous un petit recital de poemes. Creus que la poesia s’ha de fer sortir dels llibres, perquè arribi al públic?

Tinc la immensa sort que en els recitals de presentació dels meus llibres m'hi acompanyi sempre la Lloll Bertran i, ben sovint, el meu músic de capçalera, l'Isaac Fonoll, al piano.
Els meus primers recitals, fa més de trenta anys, els vaig titular "La poesia al carrer". Després va venir "La poesia a l'escola", "La poesia a la ràdio", etc. I sempre he fet això: dir i cantar versos. Tal com diu Pi de la Serra en una cançó: "La poesia ha de sortir dels llibres i fer niu a l'orella de la gent".

- Com veus la situació de la poesia catalana d’avui? Hi fan prou les editorials, per a la seva difusió?

Si durant molts anys he fet de joglar que divulgava els versos dels trobadors catalans, per dir-ho en llenguatge dels segles XII o XIII, i he estat al corrent del que escrivien els nostres grans poetes, d'ençà que m'he convertit en "joglar empeltat de trobador", feliç expressió del poeta Miquel Desclot, pràcticament només dic els meus versos i no estic del tot al corrent del que s'escriu ara, però una mica sí. Veig que, a la poesia catalana, ara hi ha uns quants poetes que escriuen alta poesia però, personalment -i que ningú no s'ofengui, jo no sóc crític ni res d'això, gràcies a Déu-, hi trobo a faltar figures com Riba, Foix, Sagarra, Espriu, Pere Quart, Màrius Torres, Estellés, per citar alguns dels grans noms de la poesia catalana del segle XX, un segle d'or de les lletres catalanes, tal com va dir l'inoblidable Joan Triadú.
No conec gaire què fan les editorials, ja sabem que la poesia n'és el parent pobre. Però, en el meu cas, Cossetània m'ha tractat sempre molt i molt bé, tant a l'hora de confeccionar els llibres -m'ha fet uns llibres que són una meravella, aquest darrer Bèsties i bestioles n'és una bona mostra-, com a l'hora de distribuir-los i de promocionar-los. És clar que els meus llibres de versos sobre la natura no són estrictament de poesia, tot i ser-ne la poesia la part primordial tal com he dit abans, ja que tenen un valor afegit amb les imatges i la informació científica, popular, literària i musical.
 
- Què es podria fer perquè la poesia que es publica arribés al major nombre de lectors?

Quan vaig començar a fer recitals de poesia, pràcticament era sol a fer-ho i fins i tot algun campanut cultural se'n va riure. Ara veig que hi ha força gent que en diu, de versos: des de poetes que llegeixen la seva pròpia obra fins a algun muntatge teatral, passant per actors o actrius que, de tant en tant, en fan recitals, sovint amb un coneixement més aviat minso dels poetes i de la poesia catalana. Tot és benvingut si és ben fet!
En allò de "La poesia al carrer" crec que jo tenia raó, però també cal que els llibres es promocionin i es venguin, perquè llegir bona poesia és un autèntic plaer i un enriquiment espiritual, cultural, lingüístic. I d'això mai no n'hi ha prou.