Text d'ALBERT RUHÍ

2009-04-28 10:34

Gràcies, Celdoni, per haver-me encomanat aquesta presentació,


En Celdoni és un cantant, recitador, poeta i músic reconegut; difusor de la poesia al nostre país i autor molt prolífic i constant (11 discs i 23 llibres no es produeixen d’un dia per a l’altre). La seva trajectòria ha estat reconeguda –a banda dels premis discogràfics que ha rebut, la Creu de Sant Jordi que li fou lliurada l’any 1990 o el premi al compromís cultural atorgat per Òmnium en són exemples- però, malgrat tot, crec que fins fa poc era poc conegut al món naturalista.


Jo, concretament –i parlo de mi perquè m’ha demanat que el presenti- vaig saber d’ell per primera vegada el Nadal de l’any 2000, quan a casa em van regalar el seu llibre Veus d’ocells. La veritat és que en aquell moment la seva poesia em va semblar interessant però m’hauria fet més gràcia rebre, posem pel cas, alguna guia d’identificació, o algun manual per veure espècies rares a algun país remot... és veritat que el Què diuen los aucells, de Verdaguer; Els ocells amics de Sagarra o fins i tot la bíblia de Maluquer, de lectura obligada per a qualsevol naturalista català, Els ocells de les terres catalanes, m’havien entusiasmat, però més pel seu valor documental que per l’estètic, més per veure d’on partíem en coneixement de la natura fa uns anys -i per comprovar el seu arrelament a nivell popular- que no pas la informació nova que aportaven aquests llibres. Tenia sentit plasmar un seguit d’apreciacions personals, sobre el que inspira cada espècie, i publicar-lo en forma de poesia? Mica en mica vaig anar entenent, però, el sentit de la divulgació, i segurament hauria respòs de manera diferent aquesta pregunta al cap d’uns anys. Quan col·laborant a la revista NAT vaig poder comprovar el poc material que hi havia escrit en català, vaig començar a entendre que la divulgació era molt important i que potser en aquest país se n’havia fet poca. El fet de trobar sovint llibres traduïts, escrits amb un llenguatge avorrit i inert, va fer que comencés a valorar més les poesies genuïnes de l’amic Celdoni. Des de llavors, ha estat un autor prolífic, amb 7 llibres més de natura: 60 ocells (2002), Bones herbes (2004), Aucells (2006), Fascinants bolets (2006), Arbres dels nostres paisatges (2007), Mamífers peluts (2008) i, d’ençà que vam concretar aquesta presentació d’avui, ja n’ha tret un altre: Herbes amigues (2009).


Manllevant les paraules de Jordi Sargatal, que prologa el llibre, podem considerar en Celdoni Fonoll el poeta de la biodiversitat, amb més de 500 espècies versificades. En aquest llibre en concret hi trobareu explicacions sobre l’home –el més perillós mamífer, que és capaç de transformar el seu entorn fins al punt d’autoperjudicar-se-, militància activa a favor de l’ós i del seu retorn als Pirineus, descripcions d’animals menys coneguts –i per tant amb més valor educatiu- com l’ermini, la rata cellarda o les ratapinyades, així com làmines de les espècies tractades que inclouen la seva distribució, i un apartat que m’agrada llegir i recordar: el de la cultura popular i la literatura. És importantíssim el pòsit cultural que s’ha creat en l’àmbit de la natura, i fer esforços per evitar que els noms populars caiguin en desús, o en tot cas perquè les faules, contes, dites i refranys que ja hi ha caigut, almenys quedin escrits a algun lloc, és admirable. I més que ho és si tenim en compte l’època actual, amb una pobresa lingüística imperant arreu, envaïda per calcs, castellanismes i lèxics tristament pobres aquí i allà. Fruir d’una llengua així de completa, rica, exigent i alhora viva, és tot un gaudi.


Gràcies, enhorabona i si, tal com diu el lema de l’entitat que represento aquí, La Natura és Cultura, per molts anys més de natura, cultura, versos i espècies!

Albert Ruhí
L’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona
http://www.ateneunaturalista.org/

Girona, 28 d’abril de 2009

Retorna

Lloc de cerca

© 2008 All rights reserved.